roger mas

Descripción

Si actualment el panorama català es pot considerar fructífer pel que fa a bandes de rock, pop, ska, etc. pel que fa a cançó d'autor ja fa temps que ho és. Roger Mas és un solsoní que ha entrat trepitjant fort en aquesta escena
Nascut a Solsona el 1975, Roger Mas inicia estudis de música i instrument als 5 anys de la mà del seu avi, Joan Solé i Costa. Treballa ja de molt petit com a clarinetista i saxofonista en diferents formacions.

Diversos premis li possibiliten l'enregistrament de la seva opera prima, Les Flors del Somni (Picap 1997).

El 1998 edita un primer llibre de poemes i cançons: Flors, Somnis, Camins i Serps i participa en recitals de poesia per tot el Principat.
El 1999 s’uneix a Eduard Canimas i Gerard Jacquet en un espectacle anomenat Cruïlla de cantautors. Com a instrumentista acompanya Luis Paniagua en la gira del disc Nanas de Sol. El seu segon disc Casafont (Picap 1999) rep els premis Cerverí de Girona, Altaveu i Enderrock.

L’any 2000 publica el llibre de narracions curtes i prosa poètica: La teulada és oberta i no sé on són les parets i col·labora en el disc de retorn de Jaume Sisa i també en el Nadadales de Pau Riba.

El seu tercer disc du per nom Roger Mas & les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (Picap 2001), treball que també obté ampli reconeixement.
Amb la primavera surt al mercat dp (K Indústria Cultural 2003) que suposa un nou repte en el tractament musical. És considerat el millor disc català de l'any pel diari AVUI i la crítica reunida per la revista Enderrock. El mateix any musica el poema 'Amic Marquès, encara no fa gaire' per al disc Guillem de Berguedà del Titot.

El 2005 participa, junt amb Miquel Gil, Lídia Pujol, Cris Juanico i la cantaora Alba Guerrero, en 'Notícia del Regne de Mallorques' amb direcció musical de Toni Xuclà. També estrena a l'Auditori de La Pedrera l'espectacle 'Cançons tel·lúriques' basat en les seves cançons més místiques i una petita col·lecció de mantres.
Aquest mateix any, a més a més, surt el cinquè disc de Mas: Mística domèstica (K Indústria Cultural 2005), treball que rep els premis Altaveu, ARC i Enderrock.
Les Cançons Tel·lúriques, finalment, s'enregistren el 2007.
 Fa poc el definien com el millor cantant i la veu més bonica que ha donat la cantautoria catalana (MBF-LaVanguardia), així com l’ambaixador de la cançó europea a Catalunya (Dario Ziggiotto-it). Els seus directes són sorprenents, amb una càrrega estranya de dinamisme i seducció que els fan únics.