rafael subirachs

Descripción

Rafael Subirachs, músic, cantant i compositor, va néixer a Vic (Barcelona - Catalunya) el 22 de juliol de 1948.
El seu pare, Rafael Subirachs i Ricart (1902 - 1977) era compositor i pedagog musical, mestre de capella, director del cos Nacional de Bandes Simfòniques d´Espanya i director del cor Orfeó Vigatà.
R. S. el jove va exercir de puer cantor a l´Escolania de Montserrat (1958 - 1960) en qualitat de soprano solista sota la direcció musical del pare Ireneu Segarra.
A partir del 1967 ingressà a , primer grup de cançó catalana popular moderna en defensa de la identitat catalana i de resistència política i cultural contra la dictadura del general Franco.
Al començament dels anys vuitanta s´inicia com a compositor simfònic i dramàtic compaginant una activitat de concertista de música clàssica amb la de cantautor i intèrpret de música popular, tant antiga com moderna.
1958 / 1961
Puer cantor a l´Escolania de Montserrat. A partir de l´any 1959 entra a formar part de la capella gregoriana i participa com a soprano solista en la música litúrgica, l´any en que el Concili Vaticà II va implantar l´ús de les llengües vernacles en l´ordinari de la Missa i en totes les demés funcions religioses. Fou, per tant, membre de la primera generació de cantors que va cantar himnes i cants religiosos que avui es canten en la majoria d´esglésies i parròquies del país, condició que d´una manera clara va influir sobre el músic, a més de ser hereu d´una tradició musical vigatana que té relació directe amb els il.lustres mn. Romeu, autor de tants cants populars religiosos, mn. Rovira, fundador de l´Orfeó Vigatà i del seu propi pare. Entre els oratoris i cantates més rellevants dels monuments de la música clàssica, sacra i profana, a part dels propis de l´escola montserratina, que va intervenir com a soprano solista, cal destacar: La Creació de F.J. Haydn, El Mesies de G. F. Haendel, el Magnificat de J. S. Bach, l´Stabat Mater de J. B. Pergolesi -del qual se´n conserva un enregistrament fonogràfic editat discos COLUMBIA, S.A., Alhambra MC25039-, i l´òpera Joseph, d´Etienne Méhul en el paper de Joseph.
1967
Ingressa a ELS SETZE JUTGES, grup fundador del moviment de la nova cançó catalana i de la música moderna de masses en català. Enregistra el seu primer disc de cançó, DONA, disc Concentric 6048-UC amb el qual obté el Premi Revelació en el III Gran Premi del Disc Català celebrat a l´Hotel Roger de Flor de Lloret de Mar.
Recitals de presentació al Palau de la Música de Barcelona, a la Cova del Drac i a altres teatres de Catalunya, juntament amb Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, la terna del novíssims com se´ls anomenava.
Enregistrament del segon disc, EL RODAMÓN, Concèntric 6063-UC.
Musicació del text de la DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DE L´HOME, estrenada a la festa dels focs de Sant Joan, organitzada per la Unió Excursionista de Vic a Sabassona-Osona.
1968
Estrena a Osona de l´ESTAMPA POPULAR DE LA PLANA, cançons amb textos de LA FÀBRICA de Miquel Martí i Pol, juntament amb poesies de Magda Bosch i poesies del mateix cantant.
Enregistrament de l´ALBUM SUBIRACHS, disc Concèntric 5709-SUL Stéreo, amb les primeres musicacions de poesies de Joan Salvat-Papasseït i de Josep Carner, i amb les cançons de l´Estampa Popular de la Plana.
Premi per votació popular del SANT JORDI 1968 de Ràdio Scope de Ràdio Barcelona.
1969
Musicació del cicle de cançons EXEUNT PERSONAE sobre poesies de Gabriel Ferrater.
Composició i interpretació de la música del cant DIGUES-ME, TU, GIRONA per al pòrtic de la sèrie televisiva que portava per títol GERONA sobre l´episodi nacional del setge d´aquesta ciutat per les tropes franceses narrat per Pérez Galdós, producció creada i dirigida per Sergi Schaff i tramesa en diferents episodis per TVE.
1972 / 1974
Membre fundador dels grups de teatre VERMELL x 4 de Centelles i LA GÀBIA de Vic. Obres més rellevants en que va participar en la condició de co-autor com a músic en la majoria, i també com a actor en dues d´elles: LA CREACIÓ, 1972, muntatge poètic sobre poemes de Miquel Martí i Pol. ES QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR, muntatge poètic sobre poesies de J. V. Foix , 1973. APROXIMACIO AL GRAU ZERO de Lluís Solà i Sala, 1974. EL CANARI MUT de Ribemont-Dessaignes, 1976. ORESTES (de la trilogia l´ORESTÍADA, LES COÈFORES) d'Esquil i amb traducció de Carles Riba.
A Barcelona GUADAÑA AL RESUCITADO de Ramon Gil Novales amb la companyia de teatre Adrià Gual dirigida per Ricard Salvat.
1974
Musicació de CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET de Miquel Martí i Pol.
Primera edició de GALEUSCA, trobades de cançó gallega, eusquera i catalana celebrat al campus de la Universitat de Bellaterra.
1975
Estrena al Col.legi d´Aparelladors i Arquitèctes Tècnics d´Osona, i gira dels CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET en una performance pictòrico-musical executada juntament amb el grup Tarot.
Concerts dels CINC ESGRAFIATS al Teatre Romea de Barcelona i enregistraments diferits per TVE.
Primer cicle de cançons tradicionals catalanes, BAC DE RODA i recitals per poblacions catalanes.
Participa a les Sis hores de cançó a Canet on va interpretar per primera vegada, davant de més de trenta mil espectadors, l´himne nacional de Catalunya, ELS SEGADORS, en el romanç de la versió històrica coneguda com CATALUNYA, COMTAT GRAN.
1976
Participació en la temporada popular organitzada per l´Assemblea d´Actors i de Directors en la primera edició dels festivals de música, teatre i dansa d´estiu a Barcelona coneguts com els festivals del GREC.
Segon GALEUSCA a Passaia, Donostia (País Basc).
1977
Enregistrament fonogràfic del disc BAC DE RODA, Ariola D-56554.
Enregistrament per a la televisió polonesa d´un programa de cançó catalana juntament amb Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Lluís Pasqual i Fabià Puigserber a Varsòvia.
Tercer GALEUSCA a la Corunya i recital a Santiago de Compostela en el dia de la festa de la Pàtria Galega, el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume.
1978
Recitals al Saló del Tinell dins la campanya del GREC.
Enregistrament fonogràfic de SI COM L´INFANT QUAN APREN DE PARLAR, cicle de cançons sobre poesies del Segle d´Or (s.XIV) Ariola Eurodisc S.A. 200.187 - I.
1979 / 1981
Preparació i composició d´Oracions Simples instrumentals:
TRIO BELA (homenatge a Bela Bartok). PECES SIMPLES per a piano. MÚSICA CELESTA, paraphonia per a instruments de percussió i quatre contrabaixos. QUARTET per a clarinets. PECES SORDES per a instrumens de metall. PECES COSMIQUES per a piano. LA SAGRADA FAMÍLIA, música per una catedral, coral i cadències per a 21 instruments de vent solistes d´una Banda Simfònica.
1979
Recital al Palau de la Música catalana dintre de la Primera Mostra de Cançó dels Països Catalans organitzada en ocasió de la presentació pública de Xarxa Cultural.
1980
Recital al Teatre Victoria Eugenia de Sant Sebastià, País Basc.
Participació en el concert núm. 8 del Festival Internacional de Música de Barcelona, en col.laboració amb el grup Consonare, camerata renaixentista de instruments de vent, fundat i dirigit per Enric Gispert, al Monestir de Pedralbes.
1981
Estrena de MORI EL MERMA de Joan Miró i Putxinel.lis Claca amb música concreta i so elaborat per mitjans instrumentals escenogràfics i executats per els mateixos ninotaires.
Estrena de l´obra COLORS per a cor mixt amb textos de Miquel Martí i Pol i interpretada per la Coral Canigó dintre del 1r. Simpòsyum Internacional sobre l´ensenyament del català a no-catalano parlants organitzat per l´Escola de Mestres de l´Escola Universitària Balmes de Vic.
Recital amb motiu de l´edició de la XIII Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra organitzada per Omnium Cultural.
Concerts monogràfics de piano amb la interpretació d´obres d´Erik Satie.
Concerts de piano amb la interpretació de sonates de Mozart i Beethoven.
Composició de LA FADA DE BANYOLES amb textos de Jacint Verdaguer, per a cor a una sola veu i cobla, escrita conjuntament amb Antoni Gonfaus dintre de l´aula de composició i de investigació musical de l´Escola de Música de Vic.
1982
Fundació del COR CALENDA MAIA de l´Escola de Música del Zeleste, i inici de la seva activitat pedagògico-musical a Barcelona.
1983
Concerts de presentació del COR CALENDA MAIA amb el programa MUSICA DEL CANÇONER CATALÀ DELS S. XVI - XVIII amb transcripcions del Dr. Miquel Querol i Gavaldà.
Estrena i presentació per algunes poblacions de Catalunya d´EL COMTE ARNAU, segon cicle de cançons tradicionals catalanes interpretades conjuntament amb el grup Esquirols.
Continuació dels concerts monogràfics de piano amb la interpretació de les Variacions Goldberg de Johan Sebastian Bach.
1984
Participa en els Jocs Florals de Barcelona amb el Cor Calenda Maia.
Continuació dels concerts monogràfics de piano amb la interpretació de la versió integral de MUSICA CALLADA de Frederic Mompou.
Enregistrament fonogràfic d´EL COMTE ARNAU interpretat conjuntament amb els grups següents: Esquirols, Turba Musicae, Consonare, Grup de Percussions de Barcelona, Cor Calenda Maia i la col.laboració especial de Maria del Mar Bonet.
Enregistrament de LA BALANGUERA a TVE, versió per a tres cantants de música popular i un cor amb acompanyament d'una rondalla de música popular catalana.
Direcció i producció de la 1a. campanya dels Nocturns de l´Escola Zeleste, quinze concerts de música clàssica i jazz juntament amb el guitarrista Toni Xuclà.
Composició de la música i estrena de TELEDEUM d´Els Joglars.
Musicació i assajos dels CANTS D´ABELONE sobre l´obra homònima en poesia de Joan Vinyoli .
Concerts d´EL COMTE ARNAU a la plaça del Rei de Barcelona dintre de la campanya del GREC.
Participació en la Festa de les Autonomies celebrada a Granada el dia de la Constitució en representació de Catalunya i per encàrrec de la Generalitat de Catalunya.
Inici de la musicació de PASSEIG D´ANIVERSARI sobre l´obra homònima en poesia de Joan Vinyoli.
1985
Direcció i producció de la 2a. campanya dels Nocturns de l´Escola Zeleste junt amb Toni Xuclà.
Continuació de la composició musical del PASSEIG D´ANIVERSARI.
Continuació dels concerts monogràfics de piano amb la interpretació de les VARIACIONS DIABELLI, opus 120 de Beethoven.
Enregistrament i difusió per TV3 dels CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET i fragments de les PECES COSMIQUES amb la col.laboració artística del pintor Perejaume, el ballarí Cesc Gelabert i el grup La Fura dels Baus.
1986
Estrena de In memoriam Mikel Zabalza, Ars Paraphonica. Música per a un campanar i cinc bateries disseminades al voltant del públic, al Centre Cultural de la Caixa de Pensions de Granollers, organitzada per la Fundació La Caixa.
Finalització dels dos primers actes del PASSEIG D´ANIVERSARI, Vespre a la cafeteria i Sense mans en reducció per a cor i piano.
Finalització de l´orquestració dels CANTS D´ABELONE.
Participació conjunta amb una part de cançó i de música històrica catalana en una gira per terres catalanes de l´Orquesta Ricciotti d´Holanda dirigida per Leonard van Goudoever.
1987
Música composta per a una producció del Centre Dramàtic de la Generalitat sobre LA FILLA DEL CARMESI de Josep Maria de Sagarra.
Estrena de dos actes del PASSEIG D´ANIVERSARI en una versió per a cor amb acompanyament d´un grup instrumental al Mercat de les Flors de Barcelona dintre de la campanya del GREC.
Musicació i estrena de LA COMPLANTA DEL COMTE ARNAU sobre una poesia de Segimon Serrallonga en oferiment al 700 Aniversari de la Fundació del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
1988
Composició de NAUFRAGS, drama en musical, danses rituals i accions escèniques.
Estrena de la versió per a cant i piano dels KINDERTOTENLIEDER de Gustav Mahler sobre poesies de Friedrich Rückert amb traduccions de l´alemany al català de Feliu Formosa.
1989
Música de CANTS DE LA PARTENÇA, L´ABSÈNCIA I EL RETORN sobre vint-i-quatre ESTANCES de Carles Riba.
1990
Composició d´EIXARMS DE PLUJA PER A CORDES per a quartet de cordes o orquestra de cordes.
Musicació i dramatització dels cants III, IV, V i VI de NABÍ, drama en música sobre l'obra homònima en poesia de Josep Carner.
Recitals al Teatre Regina de Barcelona dins la primera campanya de música i cançó de Ressons de la Generalitat de Catalunya.
1991
Enregistrament fonogràfic de MIRALLS, tríptic compost de les següents obres: EXEUNT PERSONAE, 1969, CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET, 1974 i CANTS DE LA JOIA 1 i 2, 1989.
1992
Edició del compact disc MIRALLS editat per PICAP CD-90 0017.
Composició del PRELUDI i del CANT DE BENVINGUDA per a solistes, cor i orquestra, estrenades durant l´obertura de la Cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92.
Estrena dels CANTS DE LA PARTENÇA, L´ABSÈNCIA I EL RETORN al Teatre Poliorama de Barcelona dintre del Festival Olímpic de les Arts.
Estrena de CANÇONS A LLOURE, espectacle que celebrava els vint-i-cinc anys de cançons dintre de la segona campanya de Ressons a l´Espai de Música i Dansa de la Generalitat de Catalunya.
1993
Composició dels quadres II i III del tercer acte, Elegia de Vallvidrera del PASSEIG D´ANIVERSARI. Compostos a Caracas durant el gener.
Enregistrament fonogràfic de CANTS DE LA PARTENÇA, L´ABSÈNCIA I EL RETORN.
1994
CANTS D´ABELONE, estrena al Teatre-Auditori Atlàntida de Vic el 22 de gener.
CANTS D´ABELONE en els actes de celebració del vint-i-cinquè aniversari de la fundació de l´Escola Aula Europa de Barcelona.
CANTS D´ABELONE en el claustre romànic de la La Seu d´Urgell dintre el marc del Festival Internacional de Música.
CANTS D´ABELONE a Mallorca dintre de l´edició del Festival Internacional de Música de Son Cervera i a la Sala Mozart de l´Auditori de Palma.
Concerts-homenatges a Joan Salvat-Papasseit en motiu del seu centenari.
Participació en Les Musicales de Mai, espectacle-concert El rossinyol segle rera segle, organitzat per Miryade, associació d´artistes catalans i francesos, en el Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, amb cinc cants EL ROSSINYOL, una creació sobre una cançó popular catalana, JARDI TANCAT, sobre una poesia de Miquel Ferré, PAVANA DEL COMPTE ARNAU, sobre una poesia de Segimon Serrallonga, DONA'M LA MÀ, sobre una poesia de Joan Salvat Papasseit i AB VEU CLARA Y MOLT PLENA, sobre una peça anònima del cançoner popular català del segle XVI, interpretats per a dos cantants de música popular, Gisela Bellsolà i Rafael Subirachs, cor, orquestra barroca de corda, llaut i clave.
Concert a la FUNDACIO VORIS BIAN d´Eus amb l´interpretació dels CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET introduïts al francès per Gisela Bellsolà.
Enregistrament d´un cant sobre un text de Miquel Martí i Pol a FRANCE MUSIQUE com a artista invitat per Jacques Merlet, director d´aquesta prestigiosa emisora de música clàssica, durant els Festivals de Musique Pau Casals de Prades.
Estrena el 9 d´octubre de l´espectacle SUBIRACHS CANTA SUBIRACHS sobre cançó popular d´autor a l´auditori central del Moll de la Fusta de Barcelona dintre dels actes d´Expocultura 1994.
Obtenció del premi a la millor producció discogràfica de l´any 1994 amb el doble compact CANTS DE LA PARTENÇA, L´ABSENCIA I EL RETORN, dintre del marc de la Festa de l´Espectacle 1994.
Composició musical i estrena mundial a la Capella de Santa Àgata del Tinell de Barcelona el 25 d´octubre de LO DERRER CATALÀ. Romanço dramàtic musical sobre un quadro tragic, historic, en vers y en una sola escena d´Antoni de Bofarull, per a dos cantants-actors de teatre amb un acompanyament instrumental, clave, executat per el mateix compositor, i interpretats per els actors Frederic Roda i Enest Serrahima, i dirigits per Ignasi Roda en una producció de Dissenys Culturals S.L.
Composició de VERDAGUER: CANÇO DE LA TERRA a Perpinyà, comanda de la Societat Verdaguer i del IV Col.loqui Verdaguer en ocasió de la celebració dels actes del Segle Romàntic.
1995
Enregistrament fonogràfic dels CANTS D´ABELONE.
Estrena mundial i gira per diferents teatres i poblacions de Catalunya de VERDAGUER:CANÇO DE LA TERRA sobre poesies de Jacint Verdaguer en homenatge al poeta en el seu 150è. aniversari.
Composició dels quadres finals, cants IV, V, VI, VII i VIII del tercer acte, Elegia de Vallvidrera, del PASSEIG D´ANIVERSARI en reducció per a cant i piano.
Composició i enregistament de l´obra HOMENATGE ALS GERMANS LUMIERE per a piano sol.
1996
Presentació solemne a la Basílica de Montserrat de l´obra VERDAGUER: CANÇO DE LA TERRA el 3 de febrer dintre el marc dels actes de celebració del final de les obres de restauració a l´interior de la Basílica i coincidint amb els actes commemoratius del 150è aniversari de Jacint Verdaguer.
Estrena d'El COMTE ARNAU II, versió Perpinyanesa, a Sant Joan de les Abadesses i a la FONDATION BORIS VIAN d´Eus, juntament amb Gisela Bellsolà, Gerard Meloux i Michel Maldonado.
Musicació dels cant VII de NABÍ, drama en música, sobre l'obra homònima en poesia de Josep Carner.
1997
Presentació de Nous lieder o Nouvelles Mélodies al Teatre Municipal de Perpinyà el 14 de febrer i a la Sala La Planeta de Girona els dies 18 i 19 d'abril.
Musicació dels cants VIII i IX de NABÍ, drama en música, sobre l'obra homònima en poesia de Josep Carner.
1998
En preparació, edició del c.d. EL COMPTE ARNAU, cicle de cançons populars catalanes.
En preparació, edició del doble c.d. VERDAGUER: CANÇO DE LA TERRA.
1999
Revisió de LA PARÀBOLA DE LES VERGES, obra del Teatre Líric Musical , text de Eduard Junyent i Subirà (1901-1988) i música de Rafael Subirachs i Ricart (1902-1977
Orquestració del Cant III (La tempestat) de NABÍ sobre l'obra homònima en poesia de Josep Carner
2000
Publicació i presentació del doble c.d. VERDAGUER. CANÇÓ DE LA TERRA, Edicions Albert Moraleda D.L.: B40.868-99
Orquestració dels Cants IV (La balena) i del V (lLa platja) de NABÍ sobre l'obra homònima en poesia de Josep Carner