dusminguet

Descripción

Dusminguet neix l’any 1995 i comença tocant tex-mex, rumbes, merengues, vals... Canten en català, castellà, anglès, francès, portuguès i àrab.És format pel Joan Garriga com i diatònic, el Martí Vilardebó a la , Dani Portabella a la i veu, Carlos Rivolta al , el Beto Bedoya a la i el Tomás Arroyos als .
Aquest grup mestís compromès amb l' i que s'autodefineix com world pagès music (world music made by peasants) practiquen un estil descendent directe de grups com i la seva . És a dir, des de l' i el fins al , el , el o la , però tot ben barrejat.
El gener del 2004, i després de deu anys dalt dels escenaris, amb un miler de concerts, la publicació de tres discos i la participació en molts més, el grup de la Garriga va anunciar la seva dissolució. La decisió de plegar es va deure a la necessitat dels músics de fer un canvi de rumb en la seva carrera musical.
Els àlbums que han publicat durant la seva trajectòria:
Vafalungo (Chewaka/Virgin, 1998)
El seu disc de debut, Vafalungo, surt l’any 1998 (Virgin-Chewaka). El defineixen com un viatge pel món, un passaport que et deixa viatjar sense ensenyar papers. És la trituradora de totes les músiques que fan ballar, és una revetlla sens fi, una nit que no acaba fins que no surt el sol. Acordió, guitarra, baix, djembe, bateria, cajón, teclats... són els colors que conformen aquest arc de Sant Martí musical. Els ritmes que es creuen són el , la , el o fins i tot la . Durant la gira Vafalungo van fer més de 400 concerts per Catalunya, Espanya, França i Itàlia i es van consolidar com a grup que sap donar el millor de si en directe. La seva música ha sigut definida com world pagès music; música d’arrel que arrenca de la patxanga postissa i popular, un popurri d’alegria i vitalitat, un viatge musical.
Postrof (Chewaka/Virgin, 2000
L’any 2000 treuen el segon disc: Postrof. El disc es va gravar a (el ) i va comptar amb multitud de col·laboracions, com la de Neat Veliov (Koçani Orkestra), Moustafa El Haffer, Nando Lumbaú (proyecto Lumbalú), Martín Fuks (), ...
Descriuen: El viatge musical postís transcorre en un poble imaginari que es diu Postrof. És el poble on tot és possible, on de dia estan permeses unes coses i de nit unes altres, on el nord i el sud es fusionen amb un fil conductor que és la música de Dusminguet .
En aquest disc apareixen pinzellades de música àrab, trompetes gitanes de l’est, havaneres mediterrànies... El segon viatge de Dusminguet segueix reivindicant una manera particular i peculiar de fer música; arriscats exploradors de músiques tradicionals i verbeneres, deixen sempre la seva empremta surrealista. Durant la gira Postrof toquen per Espanya, França, Marroc, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Mèxic.
La dissortada mort del seu baixista Carlos Rivolta, en ple concert a Guadalajara (Mèxic), fa replantejar la situació del grup. És en aquest moment que Dusminguet anul·la tots els concerts i es concentra en la gravació del seu tercer disc: Go.
Joan Garriga, acordió i veu del grup, descriu així el segon disc de Dusminguet :
En arribar a terres de Vafalungo van divisar el far cançoner i, darrere seu, la ciutat emmurallada que pujava com una heura pujol amunt, contemplant el mar. Així doncs, s'hi van acostar i van entrar a Postrof. Xino, xano, xino, xano i pas a pas, van veure el gran mirall del mar on tot Postrof s'hi reflecteix, i així, uns mirant el reflex dels altres, feien el contrari. A Postrof hi ha qui escriu de dreta a esquerra i qui ho fa de l'esquerra a la dreta, qui permet beure i prohibeix fumar, i també el seu revers, qui és un lladre robat i abdicat, qui veu les finestres quadrades i qui les veu rodones, i qui per terra navega i per mar s'enterra. També, a Postrof, hi ha qui té l'hora nova o l'hora antiga i, trobant tots la seva, hi ha qui troba la normal i qui viu sense trobar mai l'altre.
Xino, xano, xino, xano, finestra a finestra, van arribar de dalt del pujol i, deixant el mar i Postrof a baix d'esquena, van observar, terra endins, el gran desert de les cases unifamiliars. De baixada ja, i per curiositat, van decidir el que els vells obligaven. Per poder veure el dia en la nit, no va dormir durant un dia i una nit, per així viure el somni, i, pescant les cançons de cada hora i cada racó, omplir els llibres dels disbarats. Xino, xano, embolica que fa fort...
Go (Virgin, 2003)

Aquest treball gravat a La Garriga és continuista però afegeix un bon assortiment de ritmes grecs, rock-and-roll, guitarres gypsy i samplers de l’est d’Europa. El disc va entrar en la llista Afive entre els més venuts de l'Estat.
Altres col·laboracions
Han participat en bandes sonores com:
Marujas Asesinas (Javier Rebollo)
Tú qué harías por amor (Saura Medrano)
Nos hacemos falta, Tilt (Juanjo Giménez Peña)
El curt Puta de Oros (Miquel Crespi)
Han realitzat remescles amb:
Mad Professor
Toti Arimany
Adarve
Dstivie & Katai
Han participat en recopilacions com:
Zona Bastarda
Radical Mestizo
Calaveras y diablitos
Cáñamo
Peret, rey de la rumba