cubacant

Descripción

Cap a finals del segle XIX, la cançó de taverna va acollir l’havanera com a un gènere més del seu repertori. A mig segle XX, el fenomen turístic va arraconar l’hàbit del cant, i quasi bé el condemna a l’oblit. A meitat dels seixanta es pren l’havanera com a estàndard de la recuperació d’una tradició en desús. A partir dels vuitanta, l’acceptació popular i la repercussió mediàtica de l’havanera passa a ser un fet sorprenent. Fins ara.
Però, d’on ha sortit l’havanera ? Per què aquelles melodies fàcils de recordar, amb textos senzills i directes, ja formen part del nostre actiu cultural ?
Tirant del fil, vam arribar a l’Havana. Allà, l’havanera estava pràcticament oblidada. També miraven de recuperar-la. Sense gairebé transmissió oral, només disposaven de les partitures, i la majoria eren líriques. Calia trobar la beta tradicional, popular.
I van trobar-se amb la sorpresa de que les havaneres primerenques eren fetes per ser cantades per veu de dona. Imagineu la nostra reacció davant la noticia: allò no quadrava amb les veus aiguardentoses dels nostres cantaires de taverna. Però el fet era inqüestionable.
Aquestes havaneres primerenques cubanes pensades per a veu de dona, a casa nostra són ben desconegudes.
Això ens motiva a fer un petit recorregut per aquest gènere a Cuba, iniciant el viatge amb aquestes peces inicials, passant per l’havanera lírica i per les havaneres creades pels més destacats components de la Vieja Trova Tradicional Cubana. Hem volgut afegir uns exemples de gèneres coetanis a l’havanera per acabar de fer un esbós de l’havanera dins la música cubana, amb la veu femenina com a centre.
Una mirada a Cuba des de Catalunya. I l’havanera com a lligam cultural