cobla jovenivola

Descripción

L’any 1974, per tal de trobar solucions a la manca de músics de cobla, l’ACF Sabadell Sardanista i els Pueri Cantores de l’Escolania de Sant Agustí van constituir l’Escola Experimental de Música per a cobla. Per encàrrec de Sabadell Sardanista, els primers contactes els realitzaren Salvador Saumoy i Joan Galobart amb el director de l’Escolania, pare Josep Vidal i Bachs, que va acceptar amb molt interès la proposta i va donar totes les facilitats i l’impuls necessari perquè el projecte es convertís en realitat.
Per reunir els diners per la compra d’instruments es va endegar una subscripció en la que hi van participar estaments públics, particulars i entitats sardanistes d’arreu de Catalunya. També s’aconseguiren diners mitjançant la venda de números per la rifa d’un quadre pintat i cedit gentilment per l’artista pintor sabadellenc Jaume Mercadé i Vergés. Es van adquirir instruments vells i alguns de nous a mesura que s’anava disposant de diners. Així, de mica en mica, i amb la col·laboració dels pares, alguns deixebles van poder disposar aviat del seu propi instrument.
Els professors inicials van ser alguns components de les cobles locals, Sabadell i La Principal del Vallès, els quals es van oferir desinteressadament per ensenyar als alumnes els seus respectius instruments. Així, després dels assajos de l’Escolania, es van fer diverses presentacions i demostracions perquè, d’acord amb les seves preferències i condicions, n'escollissin un fins a constituir un nucli inicial d’una vintena d’alumnes disposats a rebre les primeres lliçons.
La direcció musical va ser encomanada a Josep Auferil, bon coneixedor de la cobla i amb una àmplia experiència en la interpretació i la docència. A finals del 1974 les classes d’instruments i els assajos s’anaven desenvolupant ja amb una certa normalitat. Es va formar una junta amb representants dels diferents estaments amb participació en el projecte que es reunia per tal d’anar coordinant les tasques dels professors, l’adquisició dels instruments i la recerca de nous recursos econòmics.
Les classes tenien lloc als locals de l’Escolania i els assajos de cobla a la sala d’actes de l’Escola Pia. Un cop al mes es feia una prova musical on cada músic passava la lliçó en què es trobava i els professors i membres de la junta avaluaven els progressos aconseguits. A la prova de fi de curs 1974-75, en presència dels pares i alguns convidats es va interpretar la primera sardana amb el significatiu títol de Ja bufem!, escrita especialment per aquesta ocasió pel mestre i director Josep Auferil. A aquesta prova s’hi va presentar, acompanyat dels seus pares, un menut de nou anys que per tocar la tenora l’havia d’apuntalar sobre un suport de metall. Avui, vint-i-cinc anys després, l’Enric Ortí és l’únic de tot aquell grup fundador que continua a la cobla.
Una nova aparició pública al concert de Sant Esteve de 1975, a l’auditori de la Caixa de Sabadell, amb la interpretació de tres sardanes, va ser l’esperó definitiu perquè la junta decidís organitzar l’acte de presentació oficial.
Aquest esdeveniment es va produir el 23 d’abril de 1976, al Teatre La Faràndula, de Sabadell, amb l’apadrinament de les cobles locals Sabadell i La Principal del Vallès. La primera fase s’havia complert, però hi havia molt treball a fer i molt a millorar. L’entusiasme, la capacitat, la dedicació i les ganes de superació s’encarregarien de fer-ho possible. Moltes dificultats es van haver de superar. Persones que hi dedicaren afanys i neguits no han tingut la sort de poder veure l’alt nivell assolit per la cobla. Alguns dels components inicials han deixat la música, altres han seguit nous camins i han obtingut grans èxits. Amb el decurs dels anys han arribat i s’han format nous valors. Tots plegats, músics, professors, directors, familiars, col·laboradors, simpatitzants, tots han fet possible aquest vint-i-cinquè aniversari.
Els components de la cobla son:
Josep Vidal i Bachs, escolapi, director de l'Escolania de Sant Agustí, no només va acollir amb simpatia la idea de l’Escola de Música de cobla sinó que, des del primer moment, hi aportà la seva experiència en la docència i la seva capacitat d’organització, proporcionant els alumnes, planificant les classes, controlant els assajos i les proves musicals i, molt important, aplicant una serena i mesurada metodologia que dosificava sàviament les ànsies i les presses per veure aviat el fruit del treball que, comprensiblement, tenien els seus col·laboradors. Amb la seva innata generositat va proporcionar la matèria prima i va fer possible que la idea es convertís en realitat.
Josep Auferil i Costa va ser la persona escollida per posar en marxa el projecte. Amb una gran experiència com a músic de cobla, popular compositor i professor a l’Escola Municipal de Música, de caràcter modest i poc amant de protagonismes, reunia el perfil indicat per modelar i polir aquell grup d’estudiants de música que calia convertir en una cobla. Va ser un treball dur i, pels resultats obtinguts, efectiu. Va deixar la Jovenívola l’any 1978 amb el reconeixement de tots d’haver fet una meritòria tasca.
Salvador Uyà i Prat va prendre el relleu del mestre Auferil en la direcció. Malgrat que no havia tingut cap contacte anterior amb el món de la cobla es va adaptar ràpidament. Posseïdor d’uns sòlids coneixements musicals havia estat organista, pianista, professor a l’Escola de Música de Sabadell, sots-director de l’Agrupació Municipal de Música, director de l’Orquestra Clàssica Municipal, fundador i director de la coral Sant Lluc i director de la coral Haendel. De caràcter fort i exigent, va imprimir a la cobla un segell propi on la qualitat privava sobre qualsevol altra cosa. La seva mort l’any 1983 estroncava un treball seriós, efectiu i molt valorat.
Francesc Elias i Prunera amb una llarga carrera professional i una àmplia experiència pedagògica es va fer càrrec de la cobla pel gener del 1983. Amb un tracte afable i un treball pacient i constant, dominant sempre el difícil equilibri entre l’exigència i la tolerància aviat es va guanyar l’estima i el respecte de tothom. Una exigència fonamentada en un gran sentit de la responsabilitat i en l’aplicació dels seus amplis coneixements adquirits al seu pas per prestigioses formacions musicals. Una tolerància fruit de la seva exquisida cortesia i humanitat, aconseguint pel camí de la persuasió, més que per la imposició i la disciplina, els resultats previstos. Respectat i estimat per tots, és un exemple de feina ben feta. Una feina ben feta fins el febrer del 2000, que amb motiu de la seva jubilació, va donar per acabada.
Joan Lluís Moraleda i Perxachs prestigiós músic, compositor i director, una de les persones més qualificades i guardonades en l’àmbit de la música per a cobla, és l’actual director de la Jovenívola i la persona idònia per conduir aquest nou salt qualitatiu que, a més d’assegurar la ja nombrosa activitat a les ballades i els aplecs, faci augmentar la presència de la cobla als escenaris concertístics més prestigiosos i, també, propiciar nous enregistraments discogràfics.
Salvador Saumoy i Pellicer des del primer moment ha estat i és el punt de referència obligat i l’eix sobre el qual segueix girant la intensa activitat de la cobla. A ell es deu una gran part de l’èxit assolit. La seva constant dedicació, la seva capacitat d’encaixar-ho tot, el seu esperit pactista per naturalesa i la seva gran popularitat arreu de Catalunya, han resultat moltes vegades providencials.
Actuacions
En els seus primers 25 anys d’activitat, la Jovenívola ha fet unes 3.000 actuacions, entre elles unes 2.100 ballades, uns 300 concerts i més de , a més d’acompanyament d’esbarts i sessions de balls per a cobla. Ha actuat al costat de les principals cobles del país. Moltíssimes són les actuacions rellevants i es fa difícil destacar-ne algunes pel risc que això suposa de ferir la sensibilitat d’alguna de les entitats que contracten la cobla amb regularitat. Tot i això cal esmentar actuacions emblemàtiques com, per exemple, al Palau de la Música de Barcelona, als Festivals de Música Pau Casals, al Vendrell, al Cicle de Música d’Estiu de Joventuts Musicals i a molts pobles i ciutats de Catalunya, als Aplecs Internacionals d’Amsterdam, París, Zuric, Tolosa, Brussel·les i Florència.
La editada consta de quatre discos i diversos CD.