cant de taverna

Descripción

CANT DE TAVERNA:
Després de cinc anys d’una primera generació Cant de taverna, amb més de dues-centes cinquanta actuacions repartides per Catalunya, sobretot, però també per Alemanya, França, Noruega i Itàlia, l’agost de 2005, amb uns objectius rigorosos i una proposta artística renovada i original, Albert Sanjurjo (director, arranjaments i tenor), Joan Torras (baríton), Josep Ribas (baix) i Carles Bardera (assistent musical, piano i baríton) constitueixen la segona generació.

Aquell mateix any, a més, s’ideen els dos primers espectacles, «Una cantada a la fresca» i «Les tres cares de l’havanera» i se n’editen alguns temes amb el títol On vas, gavina?, el primer enregistrament de Cant de taverna. L’onze de febrer de 2006, amb la col·laboració del periodista i coneixedor del gènere Francesc Sánchez i Carcassés, s’organitza la presentació del nou conjunt musical al Teatre Auditori La Gorga de Palamós, moment en què actua per primera vegada.

ESTIL:
Tot i que les diferències entre música culta, música popular i música folklòrica sovint són fruit d’un miratge conceptual tendenciós, hom acostuma a presentar l’havanera com una construcció musical els materials de la qual es troben en un d’aquests tres registres. Grosso modo, actualment es parla de l’havanera original –la que nasqué a Cuba després d’un procés de mestissatge- en termes de música culta; de l’havanera que es cantà més o menys espontàniament d’una manera solaç, en termes de música popular i de l’havanera
popular recuperada i escenificada, en termes de música folklòrica. Conscients del matís i el detall aportats a l’havanera per cada un d’aquests registres Cant de taverna treballa per a integrar tres essències en un mateix producte: la instrumentació i els arranjaments de la música culta; el tractament vocal, impostació i tarannà de la música popular i la posada en escena de la música folklòrica, per bé que adaptada a les seves necessitats. Cant de taverna reinterpreta l’havanera tot acostant-la a un discurs estètic coherent i actual. El seu estil musical assegura el gènere, però no hi roman: mentre les veus mantenen la figuració característica de l’havanera, el piano dibuixa cèl·lules rítmiques inspirades –o no- en altres gèneres perquè entenen que la confluència entre motius musicals, rítmics, harmònics, etcètera, d’orígens diversos, ajuda a experimentar com a pròpia una música aparentment llunyana alhora que en dissipa qualsevol indici de monotonia.

REPERTORI:
El seu repertori resta integrat en els espectacles «Una cantada a la fresca» i «Les tres cares de l’havanera», dues fórmules diferents de presentar l’havanera dalt d’un escenari: la primera, en una línia molt propera a les tradicionals cantades d’havaneres i la segona, en una línia molt propera a les propostes de petit format.

En aquests moments, a més, estan treballant en «Havanera full score», un concert i col·loqui a l’entorn de l’obra de compositors clàssics.