bajoqueta rock

Descripción

Bajoqueta rock

La veritat és que Bajoqueta rock som un grup prou atípic, començant pel nom i acabant per les actuacions en directe. Naix a Riba-roja (València) allà pel 1986, amb l'objectiu de divertir-se i passar les vesprades de forma diferent, ja estàvem un poc farts de tant de futbolí i maquinetes de marcianets .No teníem cap formació musical, tan sols Miquel Àngel i Ramon que eren de la banda de música del poble. Una vesprada, al cantonet del bar DADÁ on solíem quedar totes les vesprades, començarem a soltar les típiques parides per a matar el temps, una de tantes ens feu molta gràcia, xe! que no muntarem un grup de rock , pensat i fet. La primera qüestió va ser repartir-se els instruments, cosa curiosa ja que no sabíem tocar res, bo! de moment contem amb una trompeta, un saxofó i la guitarra espanyola de Paco Lluís que per aquell temps sabia tres acords (mi, re i la), així que tot el que volguera tocar algun instrument tan sols havia de triar. Allò va ser un autèntic frenesí desbocat. Va passar el temps i un bon dia es va presentar el nostre amic Víctor amb un baix elèctric d'un company de treball que li l'havia deixat per provar-ho . Arriba a ca Paco Lluís i li diu “mira que m'han deixat”. Es passaren tota la vesprada contemplant aquell objecte tan flipant que havia caigut en les seues mans. Aquella idea boja que va nàixer al cantonet del bar, començava a tindre forma (forma de baix, de moment) i ens va revolucionar de tal manera que era imprescindible buscar un santuari on quedar, el garito . Calia menejar-se i concretar el que anàvem a fer. Bé, després de cinc minuts de discussió, la cosa estava clara; la porcatera de ca els avis de Víctor quedaria acollonant, això sí, fent els pertinents retocs. Ja tenim garito .
Hauríeu d'haver-nos vist sulfatant les parets amb una sulfatadora ( Marujin , per supost) plena d'algeps, no vull contar-vos com va quedar la pobra sulfatadora quan va forjar l'algeps, per a tirar al fem.

En un principi havíem pensat en anomenar-se Buque Fantasma, més que res pel rotllo heavy metal que tant ens agradava, per aquell temps escoltàvem a Iron Maiden , Barón Rojo , AC/ DC , Siniestro total, Deep Purple ... simplement allò que sonara a guitarres distorsionades. Després de pegar-li voltes, un dia va sorgir la idea de buscar un nom divertit que reflectira el “destarifo” aquest on s'havíem clavat. A mi particularment em cridava l'atenció el nom d'un equip de futbol on jugava mon tio Juan Ramon i els seus amics, s'anomenava Lletugueta i sonava molt de poble, com nosaltres. De sobte, Víctor va alçar la veu i en fort crit pronuncià “Bajoqueta rock “. No es parle més, ja ho tenim, el nomenet se les treia, però ens feia molta gràcia.

Els destrellatats que començarem aquesta bogeria seriem; Víctor al baix elèctric, Paco Lluís a la guitarra elèctrica, Julio també guitarra elèctrica, Miguel Àngel com era músic de la banda tocaria la trompeta i teclats, Ramon el saxofó que també tocava en la banda, però allí el clarinet, finalment Juan Carlos seria el nostre bateria.
Imagineu-se el nostre inici, tenint en compte que llevant dels dos músics, la resta no teníem idea de llegir música ni tocar res de bo, érem pràcticament neòfits en aquests menesters. Era precís apuntar-se a les classes de guitarra que donava Paco Oltra a la biblioteca del poble, única opció que hi havia a Riba-roja. Allí que ens presentem, xe Paco, li dèiem , volem aprendre a tocar la guitarra, però que siga rock, res de clàssic ni partitures, tu poses les mans, nosaltres mirem i després ens dius com ho has fet i com col·locar els dits. Així estiguérem tres mesos fins que deprenérem l'estructura del rock i del blues , allò de la tònica, dominant i subdominant. Com ja ho sabíem tot no calia seguir estudiant, en tres acords ja flipàvem , cavallers tenim prou per començar, i començarem!

Aconseguir l'instrumental va ser altra odissea digna de comentari, perquè ningú ens havia comentat que per fer sonar les guitarres feia falta un aparell que es deia amplificador, això dificultava les coses i calia buscar-se la vida com fora. Nosaltres ja ens reuníem en la cotxera de Paco Lluís on assajàvem els primers projectes de cançó, ho féiem amb les guitarres espanyoles, llaunes de detergent per la bateria i un tecladet on Miguel Àngel treia les primeres melodies. El dia històric on inaugurarem el garito va ser assenyalat, un dissabte a les 4 de la vesprada quedarem per a dur tot el material, instal·lar-ho i per fi començar el primer assaig oficial de Bajoqueta Rock . Respecte al material també cal mencionar que allò era per a vore-ho, autèntica alta tecnologia com: Amplificador Musicson i guitarra imitació de Fender que Julio havia aconseguit d'un tio seu que tocava en una orquestra de berbena, amplificador i altaveus d'un aparell d'alta fidelitat que Paco Lluís havia heretat de sa tia Mª José junt a una guitarra Bc R ritch que comprà de segona mà a Paco Oltra (el nostre patidor mestre de guitarra) i que li pagava a terminis amb les primes que guanyava per jugar al futbol, Ramon es va comprar un saxo nou i un micròfon, el pianet de joguet que sols tenia una octava, La trompeta de Miguel À ngel que era prou bona, el baix i amplificador Aria que Víctor havia comprat a terminis , i per suposat, la bateria que havíem aconseguit de la banda de música, una bateria que tenia més anys que tots nosaltres junts i que tenia els pedaços foradats, el ferratge que enganxava els bombins al bombo era de tub de coure dels que utilitzen els fontaners i el millor de tot, les baquetes eren branques de taronger. L'estampeta la completava el supermicròfon de torre musical que quedava fusionat amb una estructura de ferro soldada a ma mitjançant una cinta aïllant.

La primera cançó que parírem va ser Rock Rural, tota una declaració d'intencions. En primer lloc, perquè la lletra era en valencià i tractava del tractor de son pare de Fran (un amic nostre), això sí, la cançó tenia tres acords i tots majors, no hi havia per a més. També va ser curiosa la primera actuació que férem en un xalet de Vila-Marxant. Tocarem a pèl sense equip de sonorització, amb un escenari fet de portes velles col·locades damunt d'unes bobedetes deixades caure, i per a la bateria teníem la plataforma que utilitzaven per al trampolí de la piscina. No es matarem de miracle!
Els anys anaven passant i allò que va començar com una diversió, estava convertint-se en una obligació. Cada vegada ens buscaven en més llocs i semblava que la nostra proposta tenia prou acceptació en un públic, majoritàriament jove, que tenia ganes d'escoltar alguna cosa diferent i totalment desenfadada. Després de 7-8 anys rodant per ahí i composant temes nous, va arribar l'hora d'enfrontar-se a la primera gravació, any 1993, maqueta autoeditada amb el nom “ rock rural” i 10 temes que mostraven la manca d'experiència que teníem així com lo roïns que érem, però va marcar el camí del que volíem fer i dir. Algunes d'aquestes cançons encara les continuem tocant, més que res per la seua autenticitat, altres, simplement han caigut per la baixa qualitat. D'aquesta maqueta editarem 500 còpies de les quals no ens queda cap, ens les arraparen de les mans i ni tan sols nosaltres disposem de còpies. Arriba l'era del compact disc i tothom ens punxava per gravar un CD, ja que calia modernitzar-se.
Any 1997, estava tot decidit, gravaríem un cd, però ho faríem en directe, així no estaríem hores i hores tancats en un estudi intentant maquetar allò que no tenia solució, i esque encara érem prou melonets i ens espantava això de l'estudi i la pasta que ens podíem deixar en l'intent.